PETIT COMENTARI DELS PARES
La Guinedell estava nerviosa, el seu somriure tímid ho demostrava. Nosaltres també.Tots els nens ens miraven atentament .Però tots plegats ens vam adaptar de seguida.
Es van portar d'allò més bé. Van estar atents, callats i participatius.
Quiets durant el conte, i una mica més esverats en conèixer l'ofici de fuster, van nostrar inquietuds i ganes d'aprendre. La imaginació brollava, i dos trossets de fusta es convertien a les seves mans en un avió, una creu o una lletra.
Es van quedar d'allò més contents amb les seves fustetes, i nosaltres vam marxar amb la convicció que la nostra filla té uns companys de viatge fantàstics.
Una experiència molt positiva, amanida amb una cançó fantàstica i un somriure sincer de la nostra filla en acomiadar-se de nosaltres a la porteria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada